El nom: ut

El monjo benedictí Guido d’Arezzo (mort el 1050) va establir la notació de l’escala musical a partir de la primera estrofa de l’himne gregorià conegut com a “ut queant laxis”, prenent la primera síl·laba de cada hemistiqui com a nom de cada nota musical: ut, re, mi, fa

Així, “ut” va resultar el nom original de la primera nota, que posteriorment i per facilitar la seva pronunciació es va canviar per “do” (tot i que en alguns països com ara França s’ha mantingut el nom d’ut).

“Ut” és una partícula llatina que funciona bàsicament com a conjunció, tot i tenir també funció adverbial.

PARTITURA UT QUEANT LAXIS

Per a nosaltres, assenyala tant el punt de partida primigeni de l’ensenyament musical –i per tant l’origen del que ha de partir qualsevol renovació- com la capacitat de sumar forces diverses en un projecte conjunt.