Fonaments pedagògics

El projecte educatiu d’:UTque s’imparteix a l’escola de música a Barcelona es fonamenta en un objectiu essencial: dotar d’eines de comprensió musical als alumnes. És a dir, aconseguir que els alumnes no només facin música, sinó que sàpiguen què fan quan fan música –no formar merament tècnics de l’instrument.

Aquest precepte comporta revisar les possibles estratègies pedagògiques contínuament, en favor d’allò que és essencialment i en primer terme la música i rebutjant inèrcies no examinades en l’ensenyament musical. Aquesta reflexió situa el nostre ensenyament en el que és primigèniament la música: allò que se’ns manifesta a l’oïda. L’oïda ha de ser l’autoritat principal en tot el procés d’aprenentatge (no el professor, no la partitura): allò que no som capaços de sentir i aïllar auditivament no ho comprendrem, per molts elements teòrics i gràfics que utilitzem. Tot concepte només pren sentit si podem referir-lo a una experiència musical pròpia.

Situem així com a procés primer i fonamental d’aprenentatge la descoberta auditiva per part de cada alumne dels elements musicals en la pròpia música (cantant, tocant, escoltant). El procés de posar-li un nom i assignar-li una grafia a cadascun d’aquests elements serà sempre posterior i no tindrà perquè ser inicialment el nom i el signe del llenguatge convencional.

És després d’aquest procés principal quan ha d’aparèixer el camí en sentit contrari: del signe a la música -la lectura. Només d’aquesta manera abandonarem la situació malauradament tan habitual que identifica el saber música amb la recitació i execució de partitures sense cap comprensió de la música que s’està interpretant.

Aquesta fonamentació pedagògica ha comportat en el nostre projecte l’adopció d’uns principis i unes eines molt determinades:

> Desenvolupament de l’oïda relativa tant en referència a l’afinació com a la mètrica i el ritme: inicialment no sentim notes o figures rítmiques concretes (blanques, corxeres), sinó relacions tonals i de proporció mètrica

> Aquesta aposta pel que s’ha anomenat solfeig relatiu ha comportat la utilització d’eines de solmització pròpies, entonant les funcions tonals mitjançant números i els atacs rítmics mitjançant un sistema de solmització mètrica

> Col·locar l’anàlisi formal com a base de tot anàlisi musical comprensiu: és a dir, la capacitat de sentir unitats formals de diferents nivells (motius, frases i subfrases, parts…) dins d’una estructura complexa, entenent que només hi ha música si els sons formen unitats de sentit (els sons aïlladament no són música)

> Els exercicis tècnics, els mecanismes i el repertori utilitzat no són mai un fi en si mateix, sinó un camí, un mitjà que ha de ser relatiu i flexible, adaptant-se a cada situació educativa concreta

La materialització d’aquests principis pedagògics ha vertebrat el projecte educatiu d’:UT en base al treball de coordinació entre les diverses assignatures que s’imparteixen a l’escola de música a Barcelona, desenvolupant programacions generals de cada nivell que estableixin els conceptes i procediments comuns a treballar, i creant eines didàctiques i musicals comunes a les diferents assignatures que permetin aquesta efectiva coordinació.